martes, 15 de enero de 2013

Música per a una ciutat assetjada


Música per a una ciutat assetjada 

Crònica en record del concert a Alcoi de la Banda Municipal de Madrid (1937)Ernest Llorens 


    Madrid, mes de febrer de l’any 1937. 
Continua el setge franquista a la capital. En novembre de l’any anterior els militarsrevoltats havien intentat invair la capital de la República per tal de aconseguir el control de la ciutat, però alló que es va coneixer com la Batalla de Madrid, acabà amb la victòria de les forces lleials al govern republicà, les quals es fan fortes a la ciutat i aconsegueixen mantenir la comunicació per via terrestre amb els territoris que encara son fidels al govern democràtic, bàsicamente Catalunya i Llevant. Aquest intent fallit dels soldats de Franco, donà lloc a un setge despiatat i un bloqueig que es mantingué fins la caiguda de la ciutat en mans dels “nacionals” el 28 de març de 1939.

“TODO PARA MADRID
Madrid, después de más de cuatro meses de repeler valientemente las acometidas de los ejércitos “nacionales” (nacionales, ¡qué sarcasmo!) ha ganado para toda la vida el título de capital de la España antifascista; más exactamente el título de capital del mundo antifascista.
Porque los trabajadores de todos los países admiran la gesta de la ciudad que ha logrado superar a la de la Numancia de la antigua Iberia.
Vivimos estos días la Semana de Madrid. ¡Todo para Madrid!...
…¡Ayudad a Madrid! es un deber de todos los antifascistas. En Madrid se está forjando la salvación de España. Por Madrid y por España, ¡ayudad a la más gloriosa capital del estado!”
  (1)
 
El govern republicà, presidit per Manuel Azaña i Francisco Largo Caballero, Presidents de la República i del Govern, respectivament, amb els ministres Juan Negrín, Federica Montseny, Julio Álvarez del Vayo, Juan García Oliver, Bernardo Giner de los Ríos, Jesús Hernández Tomás, Indalecio Prieto i Carlos Esplá, entre d’altres, davant la suposada imminent arribada de les tropes franquistes, es trasllada a València en novembre de 1936. Es nomena al general
José Miaja President de la Junta de Defensa de Madrid i al tinent coronel Rojo, Cap d’Estat Major.

Madrid no està per a músiques. “El Ayuntamiento de la villa heróica, por culpa de la guerra, no tiene hoy dinero para músicas. Ni siquiera para músicas solemnes de Wagner. La Banda Municipal ha tenido que trasladarse por eso al Levante feliz.”
(2)
 
L'Ajuntament acorda que la banda municipal realitze una gira de concerts per l'España lleial amb l'objecte de fer propaganda de la situació que està travessant la capital i de recollir fons que ajuden a mitigar la fam i la misèria dels madrilenys i madrilenyes.
S’organitza un concert homenatge de comiat a la banda, a la “gloriosa corporación musical”, com diu la premsa del moment, diumenge 7 de febrer, a les onze del matí al Teatro Español, interpretant-se, sota la batuta de Pablo Sorozábal, Las provincias, pasdoble de Terol, Fundicion de acero, música de màquines, de Mossclow, Petrouchka, de Strawinsky, La del manojo de rosas, selecció,de Sorozábal, La revoltosa, fantasia, de Chapí i La Dolores, jota, de
Bretón.
(3)

“Cómo se ha movilizado para la guerra la Banda Municipal de Madrid.
Mensaje que podría llevar para “Katiuska” de “La del manojo de rosas”.
Mientras Madrid vive unas jornadas de epopeya que acaso algún día –como El Dos de Mayo o como Cádiz- adquieran su épica expresión musical, la Banda Municipal, con su brillante tradición artística de claro rango popular, tenía que llevar también su esfuerzo a confundirse en esa formidable aleación de energías con que el pueblo madrileño está cimentando ahora sus
propios destinos.
Madrid no tiene en estas jornadas oídos para otros sonidos que los de la guerra. Y la Banda hubo de enmudecer. El mismo quiosco de Rosales, desde el que la banda dio al aire tantos ritmos inconfundiblemente madrileños, quedaba ya en la línea de alcance de un objetivo militar. Pero si cuanto tenía en Madrid una significación popular estaba entregado a la guerra, también a la guerra tenía que entregarse la Banda.
La Banda Municipal va a recaudar fondos para las víctimas de la guerra y a hacer una propaganda artística del pueblo de Madrid.
(…) –la iniciativa- dice el maestro Sorozábal- fue del Ayuntamiento, y la patrocinó el Ministerio de Instrucción Pública. (…) La Banda, que no podía seguir en Madrid su labor en estas circunstancias, quería seguir sirviendo a Madrid. Y eso es lo que vamos a hacer ahora, en esta excursión por toda la España leal al Gobierno. (…) Vamos a poner sobre los atriles todo el repertorio de la Banda Municipal, que por su volumen y por su diversidad, en aquellos años de admirable tesón del maestro Villa, pudo lograr infundir una magnífica cultura musical en la sensibilidad del pueblo madrileño. (…)
Después, acaso la Banda Municipal de Madrid vaya a Rusia y a otros pueblos identificados con el espíritu popular español.
(…) –Después puede que vayamos a Rusia, a Méjico …Una embajada lírica española, sin propósitos especulativos de empresa, sería la primera vez que llegase allí. (…)
Sorozábal ha escrito aquellas páginas de balalaikas de Katiuska. Pero ha prendido también de las cinco cuerdas del pentagrama los farolillos de verbena madrileña de La del manojo de rosas. Y mientras sueña, acaso, con la Plaza Roja y con el Kremlin, no puede olvidar el Portillo de Embajadores y la calle de Lavapiés. (…)
José Romero Cuesta.”. 
(4)
 
Comença el periple musical. El primer concert se celebra a València el 21 de febrer. Està previst el Teatre Apolo, amb assistència del cos diplomàtic, però a l'assabentar-se Sorozábal que es pretén cobrar un lloguer per fer servir el teatre, es posa en contacte amb el director de la Banda municipal de València, el mestre Ayllón Portillo i acorden, tots dos, donar el concert les dues bandes de música, a l'aire lliure, al quiosc de música dels Vivers. 
(5)

Les actuacions se succeïxen a Sueca, Llíria, Castelló, Cullera, de nou València i Alginet.
L’anecdotari es ampli : a Llíria les dues societats musicals locals, Primitiva i Unión Musical, pugnen amb cumpliments i reconeixements a la Banda Municipal de Madrid. Fins i tot, cadascuna d'elles organitza, per separat i a la mateixa hora, un banquet homenatge als músics madrilenys. La plantilla de la banda s’ha de repartir entre els dos homenatges i al mestre Sorozábal no li queda més remei que menjar-se els entremesos, la sopa i el primer plat en un dels banquets, i la resta, fins al cafè, en l'organitzat per l'altra banda de música del poble. 
(6)
En Cullera els recomanen no vestir l'uniforme de levita i gorra de plat, per tal de no confondre’ls amb Guàrdies d'Assalt, d'uniforme molt semblant, i es poguera escapar algun tir.
(7)
 
La Banda municipal de Madrid es desplaça a la província d’Alacant. Cal dir que el primer viatge a províncies de la banda madrilenya, desde la seua fundació, va ser precisament a la capital alacantina a l’any 1911.  (8)
En primer lloc actua a Alcoi. A la ciutat es genera una gran expectació davant l'arribada de la banda de música de la capital. La premsa de la ciutat es fa resò de l'esdeveniment musical i de la seua finalitat altruista. S'anima a la població que, juntamente amb les tres bandes de música civils de la localitat, Primitiva, Nueva del Iris i Unión Musical i la banda militar del Regimiento de Infantería nº 12, acudeixca en massa a donar la rebuda que es mereixen els músics madrilenys.
(9) 
Estan prevists dos concerts, en els quals s'espera una gran afluència de públic, un al Teatre Calderón, dissabte 27 de març i l'altre a l'endemà, diumenge, si el temps ho permet, a la plaça de bous. Com els hotels i fondes estan ocupats per Asistencia Social, es commina als ciutadans allotgen als músics en les seues pròpies cases.   
Per motiu d'un retard en l'arribada dels músics a Alcoi, el concert del dissabte s'ha de suspendre, celebrant-se  diumenge al matí. El concert suposa tot un èxit de públic i crítica. El teatre Calderón es plena de gom a gom i la Banda Municipal de Madrid interpreta a Wagner, Bach, Listz , Sorozábal i posa també sobre els faristols Escenas levantinas del compositor alcoià Gonzalo Barrachina.
L'esdeveniment finalitza amb els himnes de rigor :La Internacional i l'Himne de la República, que el públic canta enfervorit.

Després del concert, la banda madrilenya realitza una cercavila pel centre de la ciutat en homenatge a Alcoi i als alcoians i alcoianes.
 
L’escriptor, poeta i músic alcoià Joan Valls escriu sobre el concert a la premsa local:
“Aluvión de magias : la música. (…) Banda municipal madrileña. Símbolo y pompa ufana
donde se acrisola el oro viejo de nuestro folklore nacional. La oímos, absortos ante la pasión litúrgica de lo que no muere. Música. Guerra. Confusiones en tronco de glorias nostálgicas. Latir épico donde toda resonancia sabe a futuro unánime.
La música, en el concierto, latió para el pueblo. (…)Wagner, Bach, Listz, fueron hundiéndonos en el espíritu el misterio lírico de sus obras, que a través de un director todo nervio, joven y fuerte-domador sin látigo de selvas y oleajes- iba cristalizándose en los recuerdos perpétuos. A Gonzalo Barrachina, cantor alcoyano, del Alcoy de prole trabajadora se le engarzó un laurel más que las memorias de todos tejieron. Sus “Escenas Levantinas” tuvieron sabor a inédito, a algo que renace fresco y reciente todavía. ¡Ese entrechoque violento y canicular de “La trilla”!
Timbal de vida que arranca la naturaleza, la sed creciente de los anhelos indefinibles…
Y, al salir, los comentarios palidecían, hueros e inexpresivos, ante la tensión emocional de esa magia férvida de música entre la revolución recién nacida.”
(10)

El músic alcoià Carlos Palacio, elogia, també, en un setmanari d’Alcoi l'actuació de la banda de música de la capital de de la República, especialment pel que fa a la interpretació de la Suite de Barrachina : “Pablo Sorozábal ha dicho :-“Si las “Escenas levantinas” se titulasen caucasianas, y fuese un tal Barrachinsky su autor, en vez de Barrachina, esta “Suite” se hubiera oído en todo el mundo”.
(11)

                                                                                                                                          (11)
 
                                                                                                                                                                                      
D'Alcoi a Alacant, port de la Carrasqueta amunt i avall. Tres concerts, organitzats per Altavoz del Frente, diumenge i dilluns, 28 i 29 de març a les nou de la nit i a les sis de la vesprada, respectivamente, al Teatre Principal i dimarts 30 a les cinc de la vesprada un concert popular a l’Explanada, amb la participació dels cors de Altavoz del Frente, anomentat Orfeón de Alicante abans del començament de la guerra i que ofereix un obsequi de record a la banda de Madrid, un magnífico gallardete, segons la premsa local.
(12)
S’interpreta, entre d’altres obres, els pasdobles Suspiros de España d’Álvarez i La del manojo de Rosas del propi director de la banda, Sorozábal, Pasacaglia de Bach, Las bodas de Luís Alonso de Giménez, Rapsodia húngara num.2 de Listz, Tanhauser de Wagner, incloense també, com al concert d’Alcoi, Escenas levantinas (La romería, Cuento de niños, La trilla, Danza característica), de Barrachina i per a concloure l’acte, como als concerts anteriors, La Internacional i l'Himne de Riego.
(13)

Igual que a Alcoi, on fonamentalment un grup de músics aficionats s’encabota i aconsegueix que la banda de música més emblemàtica de tot l'estat actue a la ciutat, a Alacant, amb el suport dels músics locals, que la Banda Municipal de Madrid realitza els tres concerts esmentats, no podent-se celebrar un quart pels compromisos adquirits prèviament i perquè la banda ha d'estar el 14 d'abril a València, amb el Govern, per a la celebració del sisè aniversari de la II República Espanyola.
Fastuosa i multitudinària benvinguda: a l'arribada de la banda a la Plaça de Chapí hi ha tanta gent esperant que quasi no poden accedir els autobusos que porten els músics madrilenys desd’Alcoi.

“LA BANDA MUNICIPAL DE MADRID EN ALICANTE
Grandioso recibimiento. Enorme éxito del concierto verificado anoche en el Teatro Principal.
(…) En las capitales y pueblos valencianos y catalanes que la Banda de Madrid ha actuado, el entusiasmo desbordante ha subrayado sus conciertos. Alicante no se ha quedado atrás cuando le ha tocado el turno.(…)
Al llegar a la plaza de Chapí, donde la Banda fue saludada y recibida por el Consejo Municipal, el gentío hacía casi imposible el acceso de los autobuses. (…)
En el concierto palabras del camarada Prieto y representante de la banda (…).
Interpretación de la Internacional y del Himno de Riego, este último casi asfixiado por la ovación delirante con que fue recibido. (…)
Muy del agrado del público la inclusión en el programa de “Escenas Levantinas” de ideas tan bonitas, de tan agradable tratamiento de la parte alta de nuestra provincia, de nuestro malogrado comprovinciano Barrachina.(…)
Repetimos que el éxito fue definitivo. Nosotros sumamos nuestro entusiasmo al de la muchedumbre que llenaba el teatro.”
(14)
Èxit memorable en les tres actuacions. Magnífiques interpretacions musicals, inflamats parlaments politics, consignes guerreres i dòsis elevades d’ardor patriòtic i republicà.

“EL CONCIERTO DE AYER EN LA EXPLANADA POR LA BANDA MUNICIPAL DE MADRID
(…) Todo el programa ejecutado fue netamente español y al final del concierto colaboró acertada y esplendorosamente al éxito logrado el antiguo y glorioso Orfeón Alicante, hoy convertido en Coros de “Altavoz del Frente”. (…) como recuerdo y en homenaje a su visita “Altavoz del Frente” le ha hecho entrega de un magnífico gallardete.
Hoy actuará dicha Banda de Música en Elda, continuando en viaje triunfal por nuestra provincia hasta llegar a Valencia.
La circunstancia de tener que estar el 14 de abril en la mencionada capital levantina imposibilita celebrar en Alicante otro concierto, pero es posible que en la Plaza de Toros quede organizado otro para más adelante.”
(15)

“La Orquesta de Cámara de Alicante, dirigida por José Juan Pérez, recibio en agosto de 1937, una subvención ministerial de diez mil pesetas. A iniciativa de esta Sociedad se debieron, entre otros, los conciertos llevados a cabo por la Banda Municipal de Madrid-marzo-, bajo la dirección de Sorozábal, en cuyo programa figuró la Suite Levantina, del compositor alcoyano Gonzalo Barrachina Sellés (…)
Señalemos también que, en el concurso nacional de canciones de guerra, convocado por el Ministerio de Instrucción Pública, fueron seleccionadas, entre 117, seis canciones, dos de las cuales eran originales de los compositores alicantinos Carlos Palacio- conocido por su obra Las Compañías de Acero- y Rafael Casasempere, y que el maestro José Torregrosa García fue galardonado-marzo de 1937- con el premio a la mejor partitura para el Himno Antifascista. Su trabajo se presentó con el lema “Octubre”
. (16)
 
Dimecres 31 de març, la banda es desplaça a Elda i actua al teatre Castelar. Continua el viatge fins a Novelda, on l'endemà dona un concert al teatre María Guerrero.
Divendres 2 d'abril, al teatre Kursal, d'Elx, i com als anteriors concerts, sota la batuta de Pablo Sorozábal, ofereix una nova audició la Banda Municipal de Madrid. El teatre, difusivament adornat i guarnit amb banderes i consignes de les distintes entitats polítiques i sindicals, presenta un ple absolut, predominant el sexe femení (…?), segons la premsa del moment.
Abans de començar el concert, que constitueix un nou èxit de públic i crítica, l'alcalde de la
població, Juan Hernández, dirigeix unes emocionades paraules als assistents.
(17)
 
I finalitza el periple musical de la Banda Municipal de Madrid per terres alacantines amb els concerts celebrats a Oriola els dies 3 i 4 d'abril, a l'Hospital Internacional, Teatro Circo i Glorieta Gabriel Miró, després d'una recepció multitudinària en la què participen més de 10.000 persones, (18) i amb el concert celebrat el dia 7 d’abril al teatre Chapí de Villena. ,després d’haver actuat a Murcia, Cieza i Yecla.
Els concerts, com a tots els pobles on havien actuat anteriorment, constitueixen un veritable triomf de la música i del patriotisme.

La banda actua també a Murcia, Cieza, Yecla, Almansa, Ontinyent, Xàtiva, Carcaixent, Picassent i després recorre les principals poblaciones catalanes, Barcelona, Sabadell, Lleida, Tarragona, Reus, etc. per finalitzar la tournée a València al mes de març de 1938.
(19)
 
Tot un any de música de la Banda Municipal de Madrid, la banda més representativa de l’estat espanyol, per tal de recaptar ajuda i solidaritat per als madrilenys i madrilenyes, que al llarg de tres interminables anys van sofrir fam, misèria, fret, necessitat, malalties i mort per la culpa, maleïda culpa, d’un assetjament militar terrible i despietat.
______________________
(1) Joven Guardia, semanario de las Juventudes Socialistas, Alcoi, 13 de març de 1937, hemeroteca de lʼ Arxiu Municipal dʼAlcoi.
(2) La Voz, diario independiente de la noche, Madrid, 14 de febrer de 1937, hemeroteca digital Biblioteca Nacional d
ʼEspanya.
(3) ABC, edición de la mañana, Madrid, 6 de febrer de 1937, hemeroteca digital del Diario ABC.

(4) Crónica, Revista de la semana, Madrid, 21 de febrer de 1937, hemeroteca digital Biblioteca Nacional dʼEspanya.
(5) (6) (7) Genovés Pitarch, Gaspar, La Banda Sinfónica Municipal de Madrid.1909-2009, Madrid, Ediciones La Librería, 2009

 (8) La Voz, diario independiente de la noche, Madrid, 14 de febrer, de 1937, hemeroteca digital Biblioteca Nacional dʼEspanya.
Arxiu Municipal d
ʼAlacant, 1918-84-19/0, caixa 84 núm.19 dep.1-A, Antecedentes y comprobantes relativos al contrato de la Banda Municipal de Música de Madrid, any 1911.
(9) (10) Humanidad, diario de la Revolución, Alcoi, 26 i 30 de març de 1937, Hemeroteca Arxiu Municipal d
ʼAlcoi.
(11) Joven Guardia, semanario de las Juventudes Socialistas, Alcoi, 13 de març de 1937, hemeroteca Arxiu Municipal dʼAlcoi.
(12) El Luchador, diario republicano, Alacant, 31 de març de 1937, hemeroteca Arxiu Municipal d
ʼAlacant.
(13) El Dia, diario republicano, Alacant, 29 de març de 1937, hemeroteca Arxiu Municipal d
ʼAlacant.
(14) (15) El Luchador, diario republicano, Alacant, 29 i 31 de març de 1937, hemeroteca Arxiu Municipal dʼAlacant
 (16) Ramos, Vicente, La Guerra Civil (1936-1939) en la provincia de Alicante, Tomo 2n. Alacant, 1937.
(17) (18) El Luchador, diario republicano, Alacant, 7 i 8 d
ʼabril de 1937, hemeroteca Arxiu Municipal dʼAlacant.
(19) Genovés Pitarch, Gaspar, La Banda Sinfónica Municipal de Madrid.1909-2009, Madrid, Ediciones La Librería, 2009





Anunci dels concerts de la Banda Municipal de Madrid a la premsa local dʼAlcoi
Humanidad, diario de la Revolución, Alcoi, 23 de març de 1937, hemeroteca de lʼArxiu 

 Municipal dʼAlcoi





Salutació manuscrita de Pablo Sorozábal a las "Juventudes Socialistas Unificadas" dʼAlcoi
Joven Guardia, semanario de las Juventudes Socialistas, Alcoi, 27 de març, 1937, hemeroteca de lʼArxiu Municipal dʼAlcoi

   
 


 



No hay comentarios:

Publicar un comentario