José Mompó Colomina. Un gran músic alcoià

 

José  Mompó Colomina 

Un gran músic alcoià (1889-1966)                            

(A la seua memòria)

Ernest Llorens                                   

S’inicia en la música amb la Banda Primitiva d’Alcoi, aleshores dirigida per José Seva Cabrera i en la qual ingressa en el 1898, amb tot just huit anys d’edat, sent els seus primers professors el propi director, José Seva Cabrera i Antonio Pérez Verdú. Debuta amb el flautí, encara que també estudia clarinet, requint i violí.

A l’any 1902, com a conseqüència de certes desavinences internes sorgides en la Primitiva, un grup de músics, encapçalats pel propi director, Sr. Seva, decideixen abandonar l’entitat i formar una nova banda de música. S’inscriuen en la Sociedad El Trabajo i adopten aquesta denominació oficial. Es presenten en públic en l’acte de la Glòria de l’any 1903, però a l’any següent, al setembre de 1904, concretament en les festes del barri de Sant Mateu, ofereixen l’última actuació musical de la qual es tenen referències.

Entre els músics que acompanyen a José Seva en la seua escisió musical de la Banda Primitiva es troba el jove José Mompó Colomina.

Quan la Banda de Música de la Sociedad El Trabajo desapareix, després de dos anys, i poc més, d’activitat, molts dels seus components organitzen una altra banda de música, La Lírica Moderna, però Mompó decideix tornar a la seua entitat d’origen, la Primitiva.

Precisament i coincidint amb la dissolució de la Banda del Trabajo, es crea a Alcoi l’Academia de Santa Cecilia, en la qual estudia José Mompó, amb brillants resultats, amb els mestres Rafael Casasempere Moltó, piano, Rafael Valor Sarañana, violí, i Gonzalo Barrachina Sellés, harmonia i composició. 

En 1908 marxa a Barcelona per a continuar els seus estudis musicals. A l’Escola Superior de Música de Barcelona coneix i estableix íntima amistat amb el posteriorment famós violinista, compositor i director català, Eduard Toldrà i Soler (1).

                        Fotografia d'Eduard Toldrà i Soler dedicada a José Mompo. Barcelona any 1911 (2)

De la seua estreta relació, mantinguda durant molts anys, dóna fe la correspondència que hem pogut recuperar, per gentilesa de la familia Mompó. Epistolari en el qual el músic català s’interessa sovint per la vida personal i professional de Mompó així com també li confia els seus projectes i aspiracions musicals, que amb el temps li van dur a ser un dels músics de Catalunya més significatius de la primera meitat del segle XX. Transcrivim, a peu d’escrit, fragments d’un parell de cartes remeses per Toldrà a Mompó i en les com curiositat es pot llegir que la relació amb el també cèlebre músic alcoià Julio Laporta Hellín no era precisament massa amistosa (3). 

A l’any 1911 i per motius d’incorporar-se al servei militar, primer a Sevilla i després a Alcazarquivir (El Marroc), José Mompó deixa Barcelona. 

Una vegada finalitzada la seua permanència en l’exèrcit regressa a Alcoi i per motius personals decideix abandonar la vida musical professional, acomiadant-se del públic alcoià amb un memorable concert en el Círculo Industrial , el dia 4 de desembre de 1914. El concert, amb l'acompanyament al piano pel malmès músic alcoià José Pareja Casanova (mort en 1920, en plena joventut amb tan sols 24 anys d’edat) incloïa un acurat programa : Romança de Johan S. Svendsen, Concert Romàntic de Benjamín Godard, 2na Polonesa Brillant de H.Wieniawski, Nocturn en mi bemol de Chopin, Concert nº 7 de Ch.de Beriot y la Jota Aragonesa de Pablo Sarasate.

                                           Programa de mà del concert  (4)

Al 1925, juntament amb altres músics alcoians, funda l’Asociación de Profesores de Orquesta, de la qual és el primer president. En l’orquestra simfònica de l’associació, actua com concertí i violí solista en molts concerts, amb important èxit de públic i crítica. El 26 d'agost de 1927 accepta la direcció de la Banda de Música de la Cruz Roja (anteriorment anomenada La Lírica Moderna), donant-li un notable impuls.

                                   Mompó, director de la Banda de Música de la Creu Roja, any 1928  (5)

Sota la seua batuta, al gener de 1931, la banda s'independitza de la benèfica institució i canvia la seua denominació oficial per la de Unión Artística Musical de Alcoy.

Compatibilitza la responsabilitat de director amb la tasca docent com mestre de violí. L'Ajuntament d'Alcoi el nomena professor de violí de l'Academia Municipal de Música a l'any 1942, guanyant-se un merescut reconeixement i respecte per part d'alumnes i professors. 

Al 1952 i després de vint-i-cinc anys de direcció, en el transcurs dels quals és just reconèixer el notable progrés d'aquesta banda de música alcoiana, tant en nombre de components com en qualitat artística, Mompó deixa, definitivament, la Unión Musical de Alcoy, que sempre duria en el cor. 

En l’any 1953 ingressa en la primera plantilla de la recentment creada Orquesta Sinfónica Alcoyana, dirigida per Rafael Casasempere Juan, en la qual va actuar com concertí de violí fins pràcticament la seua mort. José Mompó Colomina va morir a Alcoi el 13 de febrer de 1966 als 77 anys d’edat.

----------------------------------------------------

(1) Eduard Toldrà i Soler (Vilanova i la Geltrú, 1895 - Barcelona, 1962). Músic i compositor. Una de les figures mes representatives de la música catalana de mitjan segle XX. Està considerat com el gran arquitecte del renaixement musical català dels anys 20. Excel·lent violinista, fundador del famós Quartet Renaixement, professor del Conservatori Superior de Barcelona, organitzador i primer director de l’Orquestra Municipal de Barcelona, director de la Orquesta Nacional de España, director convidat d’importants orquestres com l’Orchestre Lamoreux de París, Municipal de Bilbao, Filarmónica de Madrid i d’altres a Alemanya, Italia i Portugal. A l’any 1961 estrena al Liceu de Barcelona la versió escènica de l’Atlàntida, de Manuel de Falla i Ernesto Halfter, sobre el poema de Jacint Verdaguer. Prolífic autor de composicions per a teatre, cambra, música simfònica, cançons, sardanes i música per a cobla.

(3) Carta “Barcelona 4 setembre 1910. "Molt estimat amic Mompó: Al seu degut temps vaig rebre la teua del 25 passat. Comprenc lo que dius de que encara que estiguis com un príncep sense fer res, ben menjat i ben cuidat, anyoris la vida barcelonina. A mi, con a bon amic que et soc, hem disgusta que et trovis en aquestes condicions. Hem dius que m’interesi per tu tot lo que puga. Ja pots contar tú que si es presentés una ocasió o altre, no la deixaria passar de llarc. (…)  Has vist a D.Julio Laporta per aquí Alcoy la setmana última? Ha vingut a cercar la familia per endursela a Barcelona. Aquest mig dia deu haver d’arrivar altra volta. La biografia que d’ell hem vas fer hem va agradar molt, a mi, y al meu Pare que li vaig llegir. Jo ja en petits detalls havia observat que aquí en Alcoy no devieu de ser molt amics, perque cada vegada que el parlava de tú, esquivava la conversa. Un detall. Un dia va venir un passatjet de pizzicato i jo l’hi vais dir : “Home, Mompó tenia una gran gracia especial en fer el pizto. El feia en dos dits”. Diu “Ah! Aixó se li vaig ensenyar jo. En un concert que dirigia obres meues y els vaig fer aprender a tots els violins de ferho aixina”. No ho sé pero hem va semblar que de tot aixó, poqueta cosa era veritat. (…)” sic.

Carta “Barcelona, 28 juliol 1924. "Senyor Josep Mompó. Estimat amic: Després de tants d’anys sense saber rès l’un de l’altre, la teva carta darrera, em va donar una alegria bona de debó. Han passat molts d’anys, amic, d’ençà que tocàvem junts en aquella Sala Imperio (avuí desapareguda). T’en recordes de les caricatures que pintàvem sobre els papers de les sarsueles? Erem ben poc correctes, tantmateix! Jo em recordo com si fos ahir d’aquell diumenge al matí (feia molta calor) que vais acompanyar-te al port, on tu vas embarcar-te cap a Valencia per a tornar a casa. Ten recordes tu? Realment, èrem bons camarades tu i jo, i moltes vegades m’he recordat de tu i n’he parlat amb els amics d’aquell temps. Mai mès he pogut oblidar que sempre deies: « Soc d’Alcoi, tot senceret ! ». (…) Jo en aquests ultims anys he anat trevallant tant com he sapigut. El Quartet renaixement va absorvir totes les meues energies durant deu anys. Amb ell vaig conseguir, corre una mica de mon, i coneixer la vida, i convèncer-me de que jo nomès era bò que per a esser músic, i vet-aquí. (…) Ara soc professor a l’Escola Municipal de Música (la mateixa on jo havia estudiat, te’n recordes?) i més a mes tinc moltes lliçòns a casa, entre elles aquest simpatic xicot de Cocentaina, en Gisbert, que es porta molt bè, i crec que farà carrera si no s’abandona. (…) Amic Mompó, t’escric en català, com sempre! Em penso que si ho fès en castellà no seria jo mateix (…)” sic.       

(2) (3) (4) (5) Arxiu Societat Unió Musical d’Alcoi. Fons José i Pilar Mompó.