L'escola de don Miguel, donya Teresita i donya Marita. Les fogueres en la replaceta per la Pilarica, l'ermita, don Marcos el capellà, la missa a la patrona en la que tocava un vell harmònium el “sinyo” Castro, les senyoretes que ens donaven una “vieneta”, un “caserío” i un plàtan a l’eixida.
La font i el llavador d’Amparito, la baraneta, la botigueta de Rosita i Victor, la tintoreria, l’altra font, que els xiquets del barri la batejarem com la del número 1, Pepito “el practicant”, la fàbrica d'Olcina, la dels Tacos, la Borrereta de Pedro “La Virgen”, el pont de Penàguila, el riu Molinar, la Vetera, la fàbrica de Rico, la pujada del carrer Caragol. La casa número 5 on vivien els meus cosins. Les tres “sinyo Maries” : la “Ibera” la “Reina” i la “Guitarrina”. El solar entre cases que deixà una bomba en un dels bombardejos de l'any 38.
I altra casa, la meua, la número 10, on moriren els meus avis i neixquerem la meua germana i jo. La mare, la fusteria del pare, els meus amics : Vicent, que a més era cosí, Josele, bordet com ell sol, i Cuqui, un tros de pa. La sèquia, els pilars del Viaducte, la costera, per on pujaven i baixaven camions carregats de bales de drap i en els canvis de torn de les fàbriques una processó de treballadors cap amunt i cap avall.
De tot allò ja no queda res o gairebé res, solament la costera. Costera que seguiré pujant i baixant, baixant i pujant, mentre quede bleix i aire, segons vinguen les coses.
En memòria de tot això, de la meua infantesa, del Tossal, de la costera, del pont del Viaducte, que ens unia i separava de la resta d'Alcoi i de l'univers món, he preparat, ficant el nas i els ulls en arxius, biblioteques, hemeroteques i furgant a la xarxa, alguns treballs històrics, la majoria relacionats amb la música del meu entorn, que us ofereixc per si teniu curiositat de llegir-los.
Salut i memòria.
Ernest Llorens
No hay comentarios:
Publicar un comentario